Tècniques d'art dramàtic: el desenvolupament de l'expressió personal, la comunicació i les habilitats socials per a tota mena d'estudiants  

Técnicas de arte dramático: el desarrollo de la expresión personal, la comunicación y las habilidades sociales para todo tipo de estudiantes 

 


Aquest curs, Erasmus+ ha tingut les seues complicacions logístiques des dels seus inicis, ja que s'ha desenvolupat al llarg de tota la pandèmia. Us imaginareu el complicat que pot ser viatjar en temps Covid. Alguns ho sabreu. Per cert, que jo deteste viatjar. M'encanta visitar llocs però moure'm d'un lloc a un altre em resulta fart incòmode. No obstant això, adore Itàlia de nord a sud. I passejar-se pels carrers, els cafés i els museus de Firenze en aquestes circumstàncies, a l'hivern, no té preu.
I què millor que anar-se allí a fer un curs de Tècniques d'art dramàtic: el desenvolupament de l'expressió personal, la comunicació i les habilitats socials per a tota mena d'estudiants! El curs va durar cinc dies (+ una visita cultural per la Toscana) i hi ha diverses coses que desitge destacar sobre l'experiència.


Este curso, Erasmus+ ha tenido sus complicaciones logísticas desde sus inicios, ya que se ha desarrollado a lo largo de toda la pandemia. Os imaginaréis lo complicado que puede ser viajar en tiempos Covid. Algunos lo sabréis. Por cierto, que yo detesto viajar. Me encanta visitar sitios pero moverme de un sitio a otro me resulta harto incómodo. Sin embargo, adoro Italia de norte a sur. Y pasearse por las calles, los cafés y los museos de Firenze en estas circunstancias, en invierno, no tiene precio. ¡Y qué mejor que irse allí a hacer un curso de Técnicas de arte dramático: el desarrollo de la expresión personal, la comunicación y las habilidades sociales para todo tipo de estudiantes!  El curso duró cinco días (+una visita cultural por la Toscana) y hay varias cosas que deseo destacar sobre la experiencia. 

Els participants: En el curs érem 7 professors en total: Stefano, el nostre professor, Ivan, d'Eslovènia, professor d'educació especial, Corine, francesa , professora de secundària d'anglés, Kristine i Evita, de Letònia, professores de primària, Santi i Paloma d'Alacant, i també, professors de primària, i servidora, que és professora d'anglés en Escola Oficial. Ja *véis que l'ambient era ben heterogeni i internacional. Cada dia, al final de cada sessió, un de nosaltres compartia al grup la seua experiència docent per a comprendre millor el context educatiu i cultural de cada qui. Mireu quin bonics tots!   

Los participantes: En el curso éramos 7 profesores en total: Stefano, nuestro profesor, Ivan, de Eslovenia, profesor de educación especial, Corine, francesa , profesora de secundaria de inglés, Kristine y Evita, de Letonia, profesoras de primaria, Santi y Paloma de Alicante, y también, profesores de primaria, y servidora, que es profesora de inglés en Escuela Oficial. Ya véis que el ambiente era bien heterogéneo e internacional. Cada día, al final de cada sesión, uno de nosotros compartía al grupo su experiencia docente para comprender mejor el contexto educativo y cultural de cada quién. ¡Mirad qué bonicos todos!

L'espai: L'aula i la manera en què es va usar l'espai en general em van conquistar, i van ser essencials per a contribuir a un ambient acollidor. La classe era una aula de ioga i meditació. El sòl era de parquet i per a entrar, havíem de descalçar-nos. La sessió sempre començava amb tots en cercle, dempeus i acabava amb tots en cercle asseguts i/ o tombats. Quasi sempre les coses es desenvolupaven tal que sí:

El espacio: El aula y la manera en que se usó el espacio en general me conquistaron, y fueron esenciales para contribuir a un ambiente acogedor. La clase era un aula de yoga y meditación. El suelo era de parquet y para entrar, teníamos que descalzarnos. La sesión siempre empezaba con todos en círculo, de pie y terminaba con todos en círculo sentados y/ o tumbados. Casi siempre las cosas se desarrollaban tal que sí: 

 

El professor: Stefano amb el seu caràcter amable, obert i assertiu, va saber fer-nos sentir còmodes al principi, així com animar-nos i donar-nos l'oportunitat d'expressar-nos de diferents maneres a cadascun de nosaltres, per a finalment traure'ns de la nostra zona de confort i mostrar-nos l'aventura de submergir-se en un caos meravellós. Mireu-ho en acció! Si és que, és veure-ho i voler-ho!  

El profesor: Stefano con su carácter amable, abierto y asertivo, supo hacernos sentir cómodos al principio, así como animarnos y darnos la oportunidad de expresarnos de distintas maneras a cada uno de nosotros, para finalmente sacarnos de nuestra zona de confort y mostrarnos la aventura de sumergirse en un caos maravilloso. ¡Miradlo en acción! ¡Si es que, es verlo y quererlo!

Les activitats: Durant cinc sessions, Stefano ens va mostrar diferents dinàmiques per a aplicar en classe. Algunes eren pura expressió corporal, unes altres incloïen l'ús de la veu i el llenguatge a diferents nivells; però per a totes elles era molt necessari el treball entorn de les relacions interpersonals, la construcció gradual d'un vincle i un clima de confiança mútua i personal que propiciaria el desenvolupament de les mateixes amb èxit. I encara que treballem amb el caos, tot el que es va fer tenia un lloc, un moment i una raó de ser. Per a poder explicar això millor, us posaré el gràfic que Stefano ens compartia al principi de cada classe per a repassar els continguts, comentar-los, i sobretot, mostrar la importància del flux ascendent i descendent que caracteritzava a cada classe.  

Las actividade: Durante cinco sesiones, Stefano nos mostró distintas dinámicas para aplicar en clase. Algunas eran pura expresión corporal, otras incluían el uso de la voz y el lenguaje a distintos niveles; pero para todas ellas era muy necesario el trabajo en torno a las relaciones interpersonales, la construcción gradual de un vínculo y un clima de confianza mutua y personal que propiciaría el desarrollo de las mismas con éxito. Y aunque trabajamos con el caos, todo lo que se hizo tenía un lugar, un momento y una razón de ser. Para poder explicar esto mejor, os pondré el gráfico que Stefano nos compartía al principio de cada clase para repasar los contenidos, comentarlos, y sobre todo, mostrar la importancia del flujo ascendente y descendente que caracterizaba a cada clase.

Començàvem (a excepció del primer dia) repassant totes les activitats realitzades el dia anterior, i també es ressaltava els objectius i tècniques que s'havien mobilitzat; continuàvem amb una dinàmica senzilla i lleugera, i seguíem amb activitats que a poc a poc, o no tan a poc a poc, ens portaven a nivell de treball més exigent que desembocava en un moment climàtic, de màxima expressió i creativitat; després, sempre teníem un moment en el qual comentàvem el resultat en cercle, compartíem impressions, i així, es tancava la sessió del dia amb una presentació individual sobre l'escola, l'àrea i la cultura de cadascun dels participants.  Tot això acompanyat de música de fons, que Stefano anava triant per a cada moment i/o cada activitat.  

Comenzábamos (a excepción del primer día) repasando todas las actividades realizadas el día anterior, y también se resaltaba los objetivos y técnicas que se habían movilizado; continuábamos con una dinámica sencilla y ligera, y seguíamos con actividades que poco a poco, o no tan poco a poco, nos llevaban a nivel de trabajo más exigente que desembocaba en un momento climático, de máxima expresión y creatividad; después, siempre teníamos un momento en el cual comentábamos el resultado en círculo, compartíamos impresiones, y así, se cerraba la sesión del día con una presentación individual sobre la escuela, el área y la cultura de cada uno de los participantes. Todo ello acompañado de música de fondo, que Stefano iba eligiendo para cada momento y/o cada actividad. 

 
Ací compartisc un vídeo de, la qual cosa per a mi va ser, un d'aqueixos punts àlgids de creativitat i caos. Bàsicament, Stefano ens va llegir una instrucció una vegada solament, i havíem de procedir amb el que fora que haguérem entés, o no. Bo…només diré que en data de hui encara no estic segura de què era el que havia de fer. Però executar-ho amb precisió era sens dubte, el menys important.   

Aquí comparto un vídeo de, lo que para mi fue, uno de esos puntos álgidos de creatividad y caos. Básicamente, Stefano nos leyó una instrucción una vez solamente, y teníamos que proceder con lo que fuera que hubiésemos entendido, o no. Bueno…sólo diré que a fecha de hoy aún no estoy segura de qué era lo que tenía que hacer. Pero ejecutarlo con precisión era sin duda, lo menos importante.

La cultura: Encara que cada qui es va prendre la llibertat d'explorar això a la seua manera i al seu ritme, Stefano va estar molt encertat en les seues recomanacions culturals. Sempre va intentar acostar-nos a la Firenze més autèntica. I així, cada dia ens recomanava un lloc nou que visitar. 

La cultura: Aunque cada quién se tomó la libertad de explorar esto a su manera y a su ritmo, Stefano estuvo muy acertado en sus recomendaciones culturales. Siempre intentó acercarnos a la Firenze más auténtica. Y así, cada día nos recomendaba un sitio nuevo que visitar.

En la meua família tenim una tradició: si vas a Itàlia, és d'obligat compliment fer-se amb, almenys, un Diabolik, un Paperino i un Topolino. Això va ser el primer que vaig fer en arribar a Firenze.

En mi familia tenemos una tradición: si vas a Italia, es de obligado cumplimiento hacerse con, al menos, un Diabolik, un Paperino y un Topolino. Esto fue lo primero que hice al llegar a Firenze. 

Imagineu-vos, el feliç que vaig ser quan Stefano em va dir que la pel·lícula de Diabolik, heroi del fumetto giallo, estava en cinemes, en la seua última setmana de fet, perquè es va estrenar al desembre; això em va arribar a la creïlla i per això, li estaré eternament agraïda. Mireu la meua mitjana cara de felicitat quan vaig anar a veure-la! 

Imaginaos, lo feliz que fui cuando Stefano me dijo que la película de Diabolik, héroe del fumetto giallo, estaba en cines, en su última semana de hecho, porque se estrenó en diciembre; ésto me llegó a la patata y por ello, le estaré eternamente agradecida. ¡Mirad mi media cara de felicidad cuando fui a verla!

He començat parlant de les complicacions que van acompanyar al nostre Erasmus , majorment a causa de la feliç pandèmia, que tant ens ha separat de les alegries de la col·lectivitat. Pot ser que fins a alguns se'ns haja oblidat la part social, afectiva i interactiva de les nostres classes. Al meu est curse m'ha fet veure / recordar el molt que importa que les tinguem en compte. Gràcies, gràcies, gràcies.  

He empezado hablando de las complicaciones que acompañaron a nuestro Erasmus , mayormente debido a la dichosa pandemia, que tanto nos ha separado de las alegrías de la colectividad. Puede que hasta a algunos se nos haya olvidadola parte social, afectiva e interactiva de nuestras clases. A mi este curso me ha hecho ver / recordar lo mucho que importa que las tengamos en cuenta. Gracias, gracias, gracias.