Job Shadowing en la Waldschule Bietigheim-Bissingen, Alemania
Job Shadowing en la Waldschule Bietigheim-Bissingen, Alemania
Des del 16 de maig al 20 de maig vam tindre l'oportunitat d'observar l'activitat docent en una escola a Alemanya. Originalment anàvemdues persones, però per un imprevist al final només em vaig anar jo tot sòlit.
LA REGIÓ:
L'escola està en la comunitat autònoma de Baden-Württemberg, en el sud d'Alemanya. Bietigheim-Bissingen està en l'àrea metropolitana de Stuttgart i és un municipi format per diversos nuclis urbans d'aproximadament 40.000 habitants. És un important centre d'indústria i de serveis (robòtica, automòbil, maquinaria i automatització industrial) i és un dels municipis més pròspers d'Alemanya.
L’ESCOLA:
A Alemanya l'educació secundària està separada en tres tipus d'instituts: els que preparen per a una formació professional, els que preparen per a una carrera universitària, i un al mig. No obstant això l'escola que visitem, la Waldschule Bietigheim-Bissingen és una “Gesamtschule” que acull a l’alumnat de les tres branques de manera més similar a l'educació secundària a Espanya però amb un component de diversificació en els continguts.
L'escola acull principalment a alumnat en perill d'exclusió social i majoritàriament immigrants de primera o segona generació. També acull un gran nombre de refugiats nouvinguts sense coneixement de la llengua alemanya.
Com aquesta situació creava múltiples problemes, fa 5 cursos l'institut es va reorientar per complet per a una millor integració i de l'alumnat.
PROBLEMAS DE CONDUCTA:
Uns dels problemes
als quals s'enfrontaven era el comportament disruptiu de l'alumnat
que s'intentava tractar amb mètodes tradicionals (càstigs, expulsar
de l'aula, expulsar de l'institut, etc.). Però aixó ja no
solucionava els problemes, es va crear un ambient neg
atiu i es va
perd molt el temps.
Així que van inventar un canvi bastant radical: expulsar als alumnes “bons”!
Tenen un sistema de polseres que donen una sèrie de “privilegis” com per exemple a on l’alumnat pot fer les seues tasques (dins o fora de l’aula). Hi ha tres tipus de polsera:
- Lernanfänger (principiants): només poden treballar dins de l'aula
- Durchstarter (els que estan enlairant): poden treballar a l'aula o en les taules en el corredor davant de l'aula.
- Lernprofi (els pros): poden treballar on vulguen (aula, corredors, biblioteques, sales d'estudi)
El sistema tradicional del càstig té moltes desavantatges: Es crea un mal ambient, els alumnes que s'expulsen són els que probablement necessiten més suport i finalment els alumnes afectats poden veure el càstig fins com un premi.
En contrast, “expulsant” els alumnes “bons” fomenta el treball independent, es crea un incentiu real per a comportar-se bé y aconseguir els objectius (tots volen poder decidir si treballen dins o fora de l'aula) i li permet al professorat prestar més atenció als alumnes que més el necessiten.
Per a aconseguir una polsera, els alumnes han de mostrar als professors que son responsables i capaços de treballar de manera independent i eficaç. Si aconsegueixen la signatura de cadascun dels seus professors, el tutor ho avalua i li dona la polsera de manera provisional.
DIVERSIFICACIÓ DELS CONTINGUTS
Ací la diversificació no s'entén com a adaptació a un alumnat amb necessitats especials, sino d’una forma integral del disseny del curriculum. Es dir que no s’adapta el contingut a una persona sino que el contingut esta dissenyat per a que cadascú el pot adaptar fácilment a les seues necessitas i circunstancies. El sistema de la Waldschule permet que cada alumne treballe al seu ritme. Per a això tots els continguts estan engrunats en activitats. Els alumnes tenen “targeta d'encunyar” amb caselles amb totes les activitats d'una unitat didàctica (de 2 a 4 setmanes). En aquesta targeta els alumnes van treballant, i cada vegada que hagin acabat una activitat, ells mateixos s'encunyen la casella corresponent. Al final de la unitat el professor revisa tot. Hi ha diferents tipus de casella:
- Casillas “input”: explicacions del professor, vídeos, llibre de text. Per aixó el alumnat ha d'estar a l’aula.
- Casillas de pràctica (individual, en parelles o en grup): exercicis y xicotetes tasques del llibre, de fulles o de palatformes online. Per aixó, poden treballar al ritme y al lloc que volen (depenent de la seua polsera).
- En paral·lel fan un projecte: pòster, presentació, mini-book, etc.
S'avalua el projecte i hi ha una prova final.
DIVERSIFICACIÓ PER NIVELL DE DIFICULTAD:
Com l'institut unifica les tres branques de secundària hi ha tres variants per cada “targeta d'encunyar”: bàsic, mitjà i avançat. Cada alumne treballa en el seu nivell però pot sol·licitar un canvi de nivell.
TREBALLADORS SOCIALS:
Similar a la figura del psicòleg de centre però no solen treballar amb alumnes de manera individual sinó com a multiplicadors. Vaig observar les següents actuacions dels treballadors socials:
Quan els tutors o els alumnes mateixos s'adonen que hi ha algun problema de convivència, poden demanar ajuda als treballadors socials. Per a solucionar aquest tipus de problemes , els treballadors socials organitzen activitats i jocs tipus “campament” per a reforçar la col·laboració, la cohesió de grup, resolució de conflictes, etc.
Ofereixen cursets per als alumnes, per exemple ofereixen cursets de com fer un currículum per a unes pràctiques per a millorar l'empleabilitat de l'alumnat.
MEDIACIÓ DE CONFLICTES
Els professors de la Waldschule es van adonar que molts de les seues interaccions amb l'alumnat eren de caràcter prescriptiu i de “control” i això va causar dos problemes: la relació amb els alumnes sovint era de desconfiança i es van adonar que molts dels conflictes els professors no sabien resoldre.
Per a tractar aixó, els traballadors socials ofereixen un grup de treball anomenat “mediació i resolució de conflictes”. Aquest grup de treball forma als alumnes en la mediació i resolució de conflictes i s’estructura per edat:.
- en 6é: reben un curs de mediació de conflictes per part dels treballadors socials.
- en 7é: són observadors de la mediació de conflictes
- en 8é: són mediadors en pràctiques
- en 9é: són mediadors
Cal destacar que els mediadors no s'entenen com a òrgan de control o “polis de pati”, és a dir que ells no actuen pel seu compte sinó que els alumnes mateixos es dirigeixen a la mediació per voluntat pròpia o per indicació de companys o professors. La mediació es desenvolupen de la següent forma:
- Pas 1: Cadascun dels alumnes afectats compte com ha viscut l'esdevingut. Els mediadors escoltan activament però no jutgen ni opinen ni castiguen.
- Pas 2: Cada alumne escriu el que “ofereix” i el que “demana” per a resoldre el conflicte en unes targetes.
- Pas 3: Es negocia amb ajuda del mediador i s'arriba a una sèrie d'acords.
- Pas 4: En una cita posterior es confirma el compliment dels acords.
D'aquesta manera de treballar s'observa el següent: és una manera molt bona de multiplicar el treball dels treballadors socials que poden arribar a un alumnat molt més ampli; el fet que els mediadors estan més pròxims als alumnes en edat i circumstàncies socials fa que hi ha una major capacitat de comprensió mútua i que les mesures acordades s'accepten i es complisquen amb major facilitat; i finalment que bé els mediadors exerceixen la seua funció.
PREVENCIÓ DE VIOLÈNCIA
Funciona similar a la mediació de conflictes però amb alumnes majors i per a assumptes més seriosos i ací sí que sempre hi ha un professor com a observador. La idea de resolució de conflictes entre (quasi) pares i de multiplicació són els mateixos que en el grup de treball de mediació i resolució de conflictes.
RESUM:
Agraïsc al programa ERASMUS+ enormement la possibilitat d'observar la forma de treball de la Waldschule. Vaig poder observar com aconsegueixen que tant alumnes com professors treballen de forma molt autònoma i com a través de la multiplicació tot funciona de manera més eficient. També vaig poder observar que les pors i les resistències al canvi són similars, però si que hi ha un marc que fomenta la innovació i l'experimentació.